Notícies

Mentre duri l’estat d’alarma, no corren els terminis de la gran majoria dels procediments civils, i per tant els desnonaments per impagament o finalització del contracte estan aturats.
L’article 1 del Decret que comentem estableix que quan s’aixequi l’estat d’alarma i tornin els jutjats a la normalitat, els desnonaments ( i els llançaments que se’n deriven) es podran suspendre per un termini màxim de sis mesos.

El govern català va aprovar el 21 de maig el decret que havia de permetre limitar temporalment els preus del lloguer als barris o ciutats on l'oferta d'habitatge assequible fos escassa.
Però aquesta norma no ha rebut la necessària ratificació del Parlament, doncs tota l’oposició l’ha votat en contra.
Els partits l’han criticat per que només buscava un rèdit electoral o per que el van redactar mancat de consens.

El Govern ha aprovat un decret llei per fer possible la contenció dels preus del lloguer als barris o ciutats amb falta acreditada d’habitatge assequible.
De moment no té efectes pràctics fins que l’Ajuntament de Barcelona, en el cas d’aquesta ciutat, o la pròpia Generalitat en la resta de municipis, declarin un àrea amb mercat d’habitatge tens.
Complerta aquesta primera condició, els preus dels lloguers no podran superar el 10% de l’índex de preus de lloguer, o el 20% si son habitatges nous o rehabilitats.

Tot reial decret llei que dicta el Govern per raons d'urgència, s’ha de convalidar en el termini màxim de trenta dies hàbils pel Congrés dels Diputats.
En aquest cas, i com era previsible, la reforma de la Llei d'Arrendament Urbans, vigent des del 18 de desembre de 2018, no ha obtingut avui la confiança de la Cambra, i el text no ha estat convalidat, quedant derogat automàticament; sens perjudici d'haver desplegat efectes jurídics absolutament plens, de manera que tots els actes realitzats a la seva empara són vàlids, a fi de garantir la seguretat jurídica.

Aquest impost recau, entre altres supòsits, en la constitució de drets reals, préstecs, fiances ... O sigui, es merita quan demanem un préstec garantit amb hipoteca. Actualment es un 1’5% del total de la garantía.
El reglament d’aquest impost, article 68, establia que en les escriptures d’hipoteca el subjecte passiu, el que pagava, era el prestatari (el que rebia el préstec), de manera que les entitats bancàries ho sumaven a totes les altres despeses.

Els jutges europeus van condemnar a Espanya a "abonar una suma a preu alçat de 12 milions d'euros i una multa coercitiva de 11 milions d'euros aproximadament per cada semestre de retard", segons un comunicat del Tribunal.
La cort va declarar per primera vegada l’ incompliment d'Espanya en una sentència de 2011. El Tribunal va concloure llavors que Espanya havia incomplert les obligacions de la directiva sobre el tractament d'aigües residuals.

El Congrés aprova aquest dimarts una llei per accelerar els desallotjaments d'immobles propietat de particulars, ONG o entitats públiques amb finalitats socials. La proposta, del PDeCAT, tirarà endavant amb el suport de PSOE, PP, Cs i PNB.

El ple del Consell de l'Advocacia Catalana, que representa 14 col•legis, ha aprovat aquest dilluns per unanimitat impugnar el nou Pla del Consell General del Poder Judicial (CGPJ) sobre jutjats únics provincials per resoldre les demandes per clàusules sòl i altres reclamacions per despeses financeres en formalitzar hipoteques.

El Ple de la Sala II del Tribunal Suprem ha proclamat la necessitat d'una interpretació restrictiva de l'agreujament de les penes del delicte de furt, aprovada per reforma de l'any 2015. D'acord amb aquesta reforma, el furt d'una quantitat que no excedeixi de 400 euros és castigat amb una pena de multa. No obstant això, en aquelles ocasions en què l'autor d'aquest furt tingués antecedents penals per multireincidència i hagués estat condemnat almenys en tres ocasions anteriors, la pena podia incrementar-se fins a tres anys de presó.