Notícies

LLOGUER D’HABITATGES. ESTAT D’ALARMA. REIAL DECRET LLEI 16/2020 DE 28 D’ABRIL. MESURES DE SUPORT PER A LES LLARS VULNERABLES. AMPLIACIÓ FINS A TRES MESOS DE LA FACULTAD DE DEMANAR L’AJORNAMENT TEMPORAL I EXTRAORDINARI EN EL PAGAMENT DE LA RENDA.

El RDL 11/2020 va donar aquest dret, per un mes, als arrendataris d’habitatges que acreditin estar en situació de vulnerabilitat econòmica, de manera que el termini s’hauria acabat el passat 2 de maig.
El RDL 16/2020 modifica l’anterior per passar-ho a tres mesos, o sigui, fins al proper 2 de juliol.
La mateixa llei diu que l’inquilí ho pot demanar “sempre que aquest aplaçament o la condonació total o parcial no s’hagués acordat prèviament entre ambdues parts amb caràcter voluntari.”

FINALMENT L’ESTAT DICTA UNA NORMA PER DONAR SUPORT ALS LLOGATERS DELS LOCALS TANCATS.

Mitjançant un Decret Llei publicat el 22 d’abril, i que entra en vigor al dia següent, s’estableixen mesures per als autònoms i persones jurídiques, arrendataris de locals de negoci, l’activitat dels quals estigui suspesa per la declaració de l’estat d’alarma o se’ls hagi reduït la facturació en més d’un 75 per cent, respecte del mateix trimestre de l’any anterior.

Lloguer d’habitatges. Estat d’alarma. Reial Decret Llei 11/2020 de 31 de març. Mesures de suport per a les llars vulnerables. Avals de l’Estat per fer front a les despeses de l’habitatge.

L’article 9 d’aquest Decret va establir una línea d’avals de l’Estat per tal de que les persones amb situació de vulnerabilitat derivada de la declaració de l’estat d’alarma, puguin demanar a les entitats bancàries préstecs destinats exclusivament al pagament dels lloguers i fins a sis mensualitats de renda.
Per a ser efectius, aquests avals requerien un acord entre el Ministeri corresponent i el Instituto de Crédito Oficial (ICO).

Lloguer d’habitatges. Estat d’alarma. Reial Decret Llei 11/2020 de 31 de març. Mesures de suport per a les llars vulnerables. Prorroga extraordinària dels contractes d’arrendament de vivenda habitual.

L’article 2 d’aquest Decret estableix que els contractes de lloguer de vivenda habitual en situació de prorroga obligatòria o voluntària, que finalitzin en el període compres des d’aquest primer d’abril fins dos mesos desprès de que s’aixequi l’estat d’alarma, s’allargaran sis mesos més, en les mateixes condicions que hi havia pactades, sempre que ho demani l’inquilí hi ho accepti el propietari.

EL CONFINAMENT I ELS MÒBILS

El passat dissabte, 28 de març, va ser efectiva, desprès de la publicació al BOE, una ordre del Ministeri de Sanitat que literalment diu:
"Encomanar a la Secretaria d'Estat de Digitalització i Intel·ligència Artificial, de el Ministeri d'Afers Econòmics i Transformació Digital, seguint el model emprès per l'Institut Nacional d'Estadística en el seu estudi de mobilitat i a través de l'encreuament de dades dels operadors mòbils, de manera agregada i anonimitzada, l'anàlisi de la mobilitat de les persones en els dies previs i durant el confinament. "

Lloguer d’habitatges . Estat d’alarma. Reial Decret Llei 11/2020 de 31 de març. Mesures de suport per a les llars vulnerables. Suspensió dels procediments de desnonament.

Mentre duri l’estat d’alarma, no corren els terminis de la gran majoria dels procediments civils, i per tant els desnonaments per impagament o finalització del contracte estan aturats.
L’article 1 del Decret que comentem estableix que quan s’aixequi l’estat d’alarma i tornin els jutjats a la normalitat, els desnonaments ( i els llançaments que se’n deriven) es podran suspendre per un termini màxim de sis mesos.

LA JUSTÍCIA EN EL MES D’AGOST

La Llei orgànica del poder judicial, que estableix el bon govern dels jutges, assenyala com a regla general que són inhàbils els dies del mes d'agost per a totes les actuacions judicials.

Aquesta regla és realment general a la jurisdicció civil, que únicament s'activa si la demora pot causar greu perjudici als interessats (per exemple, mesures urgents en procediments de divorci).

EL PARLAMENT TOMBA EL DECRET DEL GOVERN PER CONTENIR ELS PREUS DEL LLOGUER

El govern català va aprovar el 21 de maig el decret que havia de permetre limitar temporalment els preus del lloguer als barris o ciutats on l'oferta d'habitatge assequible fos escassa.
Però aquesta norma no ha rebut la necessària ratificació del Parlament, doncs tota l’oposició l’ha votat en contra.
Els partits l’han criticat per que només buscava un rèdit electoral o per que el van redactar mancat de consens.

MÉS GARANTIES EN ELS PRÉSTECS HIPOTECARIS

A partir d’avui, dilluns 17 de juny, es aplicable la nova Llei 5/2019, de 15 de març, Reguladora dels Contractes de Crèdit Immobiliari (hipoteques) que fins ara depenien de l’antiga Llei Hipotecaria de l’any 1946.
La nova norma pretén assegurar que els clients (només les persones físiques que vagin a constituir-se en deutors, fiadors o garants) entenen el que firmen i no s’exposen a clàusules abusives.
Per aconseguir-ho destaquen dues mesures.

CONTENCIÓ DELS PREUS DELS LLOGUERS

El Govern ha aprovat un decret llei per fer possible la contenció dels preus del lloguer als barris o ciutats amb falta acreditada d’habitatge assequible.
De moment no té efectes pràctics fins que l’Ajuntament de Barcelona, en el cas d’aquesta ciutat, o la pròpia Generalitat en la resta de municipis, declarin un àrea amb mercat d’habitatge tens.
Complerta aquesta primera condició, els preus dels lloguers no podran superar el 10% de l’índex de preus de lloguer, o el 20% si son habitatges nous o rehabilitats.

LA MODIFICACIÓ DE LA LLEI D’ARRENDAMENTS URBANS QUEDA DEROGADA

Tot reial decret llei que dicta el Govern per raons d'urgència, s’ha de convalidar en el termini màxim de trenta dies hàbils pel Congrés dels Diputats.
En aquest cas, i com era previsible, la reforma de la Llei d'Arrendament Urbans, vigent des del 18 de desembre de 2018, no ha obtingut avui la confiança de la Cambra, i el text no ha estat convalidat, quedant derogat automàticament; sens perjudici d'haver desplegat efectes jurídics absolutament plens, de manera que tots els actes realitzats a la seva empara són vàlids, a fi de garantir la seguretat jurídica.

FORA DE LES AUTOPISTES I AUTOVIES HEM D’ANAR A 90 KM/H

S’ha publicat en el BOE el Reial Decret 1514/2018, de 28 de desembre, pel qual es modifica el Reglament General de Circulació i reforma la regulació relativa a les velocitats màximes dels vehicles en vies fora de població. Serà vigent a partir del 29 de gener de 2019.

Breu cronologia de l’Impost d’Actes Jurídics Documentats (AJD)

Aquest impost recau, entre altres supòsits, en la constitució de drets reals, préstecs, fiances ... O sigui, es merita quan demanem un préstec garantit amb hipoteca. Actualment es un 1’5% del total de la garantía.
El reglament d’aquest impost, article 68, establia que en les escriptures d’hipoteca el subjecte passiu, el que pagava, era el prestatari (el que rebia el préstec), de manera que les entitats bancàries ho sumaven a totes les altres despeses.

Autoconsum elèctric i supressió de l'impost al sol

El Butlletí Oficial de l'Estat va publicar el passat 6 d'octubre un Reial Decret Llei de mesures urgents per a la transició energètica i la protecció dels consumidors. En ell amplia el bo social elèctric, crea un nou bo social tèrmic, promou l'autoconsum elèctric eliminant l'anomenat impost al sol i incentiva l'ús del vehicle elèctric. També prohibeix la contractació del subministrament elèctric en la modalitat porta a porta.

El Tribunal de Justícia de la Unió Europea ha condemnat Espanya a pagar una multa milionària per trigar a adequar a la normativa europea els sistemes per a la depuració d'aigües residuals urbanes en diferents municipis del país, entre ells els castellonen

Els jutges europeus van condemnar a Espanya a "abonar una suma a preu alçat de 12 milions d'euros i una multa coercitiva de 11 milions d'euros aproximadament per cada semestre de retard", segons un comunicat del Tribunal.
La cort va declarar per primera vegada l’ incompliment d'Espanya en una sentència de 2011. El Tribunal va concloure llavors que Espanya havia incomplert les obligacions de la directiva sobre el tractament d'aigües residuals.

El Tribunal Suprem confirma que no es pot cobrar l’impost municipal de plusvàlua, si no hi ha augment de valor.

La Llei d’Hisendes Locals estableix que aquest impost es meritarà a partir dels valors cadastrals (valor que veiem en l’ Impost sobre Bens Mobles, IBI), sense que es puguin utilitzar altres criteris diferents.
Desprès de la crisis, malgrat que es venien o es donaven en pagament immobles per un preu inferior al de compra, els ajuntaments seguien cobrant aquest impost que, recordem-ho, es fonamenta en l’increment del valor de la finca venuda.

ELS DESNONAMENTS EXPRES D'HABITATGES OCUPATS NO AFECTARAN ELS PISOS DE FONS VOLTORS.

El Congrés aprova aquest dimarts una llei per accelerar els desallotjaments d'immobles propietat de particulars, ONG o entitats públiques amb finalitats socials. La proposta, del PDeCAT, tirarà endavant amb el suport de PSOE, PP, Cs i PNB.

EL SUPREM SENTÈNCIA QUE EL CLIENT HA D'ASSUMIR LA DESPESA DE CONSTITUIR LA HIPOTECA.

L'Alt Tribunal ha inclinat la balança a favor dels bancs en la pugna sobre a qui ha de recaure el pagament de les despeses de constitució d'hipoteca: Els actes jurídics documentats (AJD) els abonarà el client, mentre que les despeses notarials, proporcionalment molt menors, es repartiran al 50%.

Aquesta sentència xoca amb les de fins a 18 audiències provincials que havien sentenciat ja a favor dels consumidors que reclamen el cost de la totalitat de les despeses de formalització de les seves hipoteques.

L'ADVOCACIA CATALANA IMPUGNARÀ EL NOU PLA DE JUTJATS ÚNICS SOBRE CLÀUSULES SÒL.

El ple del Consell de l'Advocacia Catalana, que representa 14 col•legis, ha aprovat aquest dilluns per unanimitat impugnar el nou Pla del Consell General del Poder Judicial (CGPJ) sobre jutjats únics provincials per resoldre les demandes per clàusules sòl i altres reclamacions per despeses financeres en formalitzar hipoteques.